Buscar
  • Enric Kahn

PODRIA, PERÒ NO VULL

Podria escriure

els versos més bonics

en aquest poema.

També podria dir-te

que t'estimo tant

com un ocell a la llibertat.

Que et veig en cada miratge

i et pense en cada paraula,

record i sentiment.

Que els dies no importen

si estàs al meu costat

arrecerada sota els meus braços.

Podria escriure

els versos més bonics

avui, ahir i sempre.

Que l'amor és

com un perfum inesgotable

que impregna per allà on passa.

Que la vida

no és vida

si no estàs al meu costat

Podria escriure

els versos més bonics

junts, separats i a punt de retrobar-nos.

Podria dir-te “t'estimo”,

m’agrades, m'encantes

i que em fas falta.

Però tinc por. Molta por.

Perquè i si escric aquests versos

i no estan a l'altura d'estimar-te?

I si cap poema

pot transmetre l'essència

del que significa estimar?

I si perdo el temps banalment

buscant uns versos que no existeixen

i perdent-te a tu amb ells?

De moment romandre en silenci

gaudint al teu costat

amb aquest poema imperfecte.

Perquè si algun dia escric

els versos esperats, quina gràcia tindria

seguir vivint al teu costat?


Il·lustració de l'Abril Piñol

POEMAS KAHN

@Poemas_kahn

enric_kahn@outlook.com